buy lasix http://all-treatment.org/buy-levitra-vardenafil/ http://all-treatment.org/buy-viagra-sildenafil-citrat/ isotretinoin online buy cialis online
3 oct. 2008

Operación Triunfo

Author: jcvent | Filed under: General

 

EL TRIOMF DEL DESTRELLAT


Quan, en una societat, més de dotze milions de persones no troben res més interessant a fer que tafanejar a distància els progressos d’un grup d’aspirants a estrelles musicals, ignorant els artistes de mèrit semblant o superior que actuen a pocs metres de les seues cases  (a un teatre, a un jazz club o al metro fins i tot), una porció de seny s’ha perdut pel camí; un estretiment de les perspectives s’ha esdevingut, si més no. Quan, en una societat, és tan fàcil de vendre massivament un producte qualsevol i convertir-lo en qüestió d’Estat o d’interès general només perquè surt en televisió, hom pot pensar lícitament que la dinàmica del panem et circenses tindrà vigència mentre la humanitat no s’estingisca a despit de totes les revolucions, reflexions i reeducacions ocorregudes. L’enganyifa no rau en que Operación Triunfo siga un programa deplorable (açò entra en el terreny dels gustos personals) ni en que siga més de la mateixa folclorada, sinó en que justifica una sèrie d’estratègies de mercadeig, un negoci multimilionari, sota l’aparença d’un concurs esforçat i neutral i fabrica uns referents socials pret-â-porter, la màxima fita dels quals ha estat aparèixer en la petita pantalla fent el que milers de persones fan a diari (lluitar perquè els seus somnis siguen una realitat, sense que ningú no els considere divinitats, no els aclame pel carrer ni es pregunte si estan al lloc que veritablement els corresponia). Tot açò ho ha propiciat la principal cadena pública (la de tots) la funció de la qual —d’acord— és entretindre, però no a costa de renunciar a la possibilitat de fer-ho educant en valors diferents del triomf pel triomf. Els beneficis, per a més inri, no revertiran en la pròpia entitat, perquè l’espai va ser cedit a una productora (Gestmusic) que manega tota la trama. No és estrany, doncs, que altres cadenes s’afanyen ara a comprar idees similars per aprofitar-ne l’èxit ni que, en un futur no gaire llunyà, tothom que vulga arribar al gran públic haja de passar per una preselecció catòdica manipulada i revestida de procés democràtic. Tot açò, que segurament és un símptoma d’una de les malalties socials més esteses: la famitis o ànsia de fama gratuïta (valor preeminent per al partit que ostenta el poder central —no ho oblidem—), representa també un indici revelador de la saturació masmediàtica a què hem arribat. La virtualització del tot se’ns apropa perillosament i qualsevol al·legat resulta ridícul davant de l’única premissa realment vàlida: amb diners, torrons. Discutir en aquestos termes sembla, llavors, absurd; en veritat ningú no ha estat obligat a veure el programa i, com diu sovint Mercedes Milà (presentadora de l’autèntica pedra de toc aquest disbarat i acèrrima defensora d’aquest tipus de productes xafarders), no es pot ignorar l’opinió de milions de persones; almenys no, si el que es pretén és fer negoci i no crear propostes per a millorar la societat —una simple qüestió de matisos—. Per això, estic temptat de deixar d’escriure línies quixotesques i sumar-me a la pragmàtica neoliberal imperant; provar de vendre alguna mena de fórmula revolucionària, com ara posar càmeres en les aules d’institut per fomentar la competència educativa (li encantaria a Pilar del Castillo), o més genial encara, muntar una acadèmia pay per view per a xiquets que aspiren a ser futbolistes (producte amb el qual em folraria infal·liblement, car reuneix els ingredients més demandats). Mentre ens interessem i mobilitzem —més que per la realitat immediata que ens envolta— per la vida privada dels testimonis d’un reality show, per les ximpleries d’uns concursants engabiats, per les relacions d’un qualsevol de la jet-set o per les bastes imitacions d’uns cantants prefabricats, aquells que fan del planeta un abocador i un compendi de bestialitats (sense que ningú no els puga expulsar del plató) poden estar-se’n tranquils: programes com Operación Triunfo, Gran Hermano i d’altres pareguts s’asseguraran que la democràcia només siga realitat en l’àmbit de la ficció.

(*) Exercici de Retòrica sobre Operación Triunfo

 

 



Comments are closed.