buy lasix http://all-treatment.org/buy-levitra-vardenafil/ http://all-treatment.org/buy-viagra-sildenafil-citrat/ isotretinoin online buy cialis online
17 oct. 2008

L’home manuscrit, de Manuel Baixauli

Author: jcvent | Filed under: General

METALECTURA DE LA METAESCRIPTURA

"L’abisme, com un espill, com la ganyota d’un cadàver, diu veritats a la cara". 


A vora mar hi ha un vell caseró oblidat que el temps, la humitat i el salnitre han convertit en un espectre enrunat, en un fantasma del passat que es resiteix a abandonar el món dels vius i reclama amb la seua luctuosa presència un esguard aturat, un sospir furtiu, una reflexió tàcita. Al seu interior desnonat i polsós, reverberen els ressons esmorteïts d’històries llunyanes, de moments irrepetibles que s’han esvanit per sempre més en l’insondable gorg del no-res. Només un grapat de fotografies enfosquides, uns quants mobles esventrats i les parets descolorides i silencioses atresoren lleus indicis fugaços de tot el que a dins es va esdevenir. Tanmateix, seguint el corredor principal -farcit d’enderrocs, d’andròmines i de deixalles-, s’entropessa amb una cambra única on els murs estan atapeïts de minúsculs signes: lletres! paraules! oracions! Llavors és quan ens adonem que algú va voler combatre la inexorable dalla de la parca anotant-hi els seus raonaments i les seues dèries personals, despullant-hi la seua ànima per a la  posteritat. Ell era l’home manuscrit…

Confessava irònicament Daniel Pennac al seu llibre "Com una novel·la" que ell mai no havia estat capaç d’escalar "La muntanya màgica", tot referint-se sense pudor al fet que mai havia conclòs la lectura de l’obra més celebre de Thomas Mann. Jo tampoc he estat capaç encara d’assolir-ne el cim i, d’igual manera, entendria que qualsevol lector trobara grans dificultats a l’hora de recórrer els entortolligats passadissos de la descomunal construcció bastida pel meu compatriota, el suecà Manuel Baixauli. "L’home manuscrit" és una novel·la (o, més aviat, un estrany híbird entre dietari de ficció, assaig estètic i relat fantàstic) d’una profunditat abissal, una reflexió acurada i hermètica sobre l’essència més pura de l’esperit lletraferit; metaescriptura de l’escriptura que, com la "Niebla" de Unamuno, configura una vertiginosa espiral infinita que es recargola ad líbitum  sobre si mateixa amb una bellesa plàstica imcomparable i trasbalsadora.

Tanmateix, a pesar que la seua lectura resulte escarpada i abrupta i ens exigisca fer pauses constants per recrear-nos en cada nou paràgraf, també s’ha de dir que, després d’haver-hi superat la prova, s’entenen perfectament les raons per les quals el jurat del Premi Mallorca de Narrativa (el més ben dotat del panorama editorial català) li va atorgar el preuat guardó en la convocatòria de l’any 2006. Estem davant d’una magnífica peça d’orfebreria diegètica, una exquisitesa literària i filològica. Així doncs, encara que el recorregut pel siniuós laberint creat per l’autor riberenc no siga en absolut un camí de roses i ens obligue a confrontar-nos contínuament amb els nostres propis fonaments vitals, quan per fi arribem al punt final d’aquest intricat dèdal de paper, una breu espurna de la saviesa inherent al fet de viure se’ns quedarà per sempre adherida a la pell i ens calarà fins al moll dels ossos,  i aleshores serem conscients que l’única manera d’aconseguir-ho era mamprendre la difícil senda iniciàtica sense entrellucar-ne l’horitzó ni la meta.  



Comments are closed.