buy lasix http://all-treatment.org/buy-levitra-vardenafil/ http://all-treatment.org/buy-viagra-sildenafil-citrat/ isotretinoin online buy cialis online
4 nov. 2008

Nieve, d’Orhan Pamuk

Author: jcvent | Filed under: General

QUAN EL PAISATGE ESDEVÉ NOSTÀLGIA

Ara que els dies s’han tenyit de gris i comença a fer fred de panellets i de carabassa torrada, és un bon moment perquè gaudiu de la lectura de Nieve (Neu en la seua propera traducció al català*) del premi Nobel turc Orhan Pamuk. Segur que, amb l’oratge prehivernal que està fent últimament, us submergireu  entre les seues pàgines una mica millor ambientats que  jo, que me’l vaig llegir en ple agost, a vora mar, amb trenta graus de temperatura a l’ombra.

Siga com siga, independentment de l’època de l’any en què l’agafeu per banda, paga la pena de descobrir a través d’aquesta obra a aquest magnífic autor, màxim exponent d’una interessantíssima literatura desconeguda, però en creixent expansió.

Nieve és una excel·lent novel·la amb un gèlid ritme pausat i amb un encisador regust líric i metafísic que narra la visita furtiva d’un exiliat poeta turc a una oblidada ciutat  fronterera on l’escriptor hi va viure alguns episodis assenyalats de la seua joventut. Als seus carrers de passat gloriós i de present decadent, envoltat d’un paisatge perpètuament glaçat i aïllat pel fort temporal de neu, Ka, el melangiós protagonista d’aquest encomiable periple interior de clares ressonàncies homèriques, acudeix a la recerca de les seues arrels esborrades i difuminades pel degoteig incessant del temps, però hi troba molt més que els simples records d’una altra època: hi troba la seua inspiració perduda, hi troba l’amor impossible de la seua vida i, sobretot, hi troba un petit microcosmos estrafolari de personatges pintorescos i de situacions rocambolesques, que reflecteixen a la perfecció totes i cadascuna de les contradiccions essencials que convulsionen l’actual Turquia; la seua divisió agònica entre el plàcid anquilosament d’Orient i l’alienadora modernitat d’Occident, la dicotomia conflictiva entre l’estat laic oficial i el creixement espectacular de la fe islàmica entre les capes més pobres de la població, o la dura confrontació entre la màquina repressora del nacionalisme central turc i la resposta desesperada dels nacionalismes perifèrics kurd i armeni.

En definitiva, parapetant-se rere un sòsia de paper d’allò més entranyable i revestint la seua ficció amb un emocionant transfons argumental de caire polític, el que fa el gran malabarista de la prosa que és Orhan Pamuk és fer una esplèndida radiografia de la realitat social del seu país, tot adobant-la amb un punt d’afectada tendresa que torna la seua  lectura crítica encara més punyent i corprenedora. El seu heroi ingenu és només una diminuta volva entre les infinites volves de neu que cauen del cel i que entelen la visió del somort panorama dels confins de Turquia, però la seua història és la història de tota una generació d’homes i dones desencisats i pansits, el plany fúnebre d’un bon nombre d’esperances truncades i de somnis col·lectius frustrats per les atzaroses tempestes del destí.

Nieve, d’Orhan Pamuk. Alfaguara. 2005 

nieve.jpg

*Edicions Bromera ha publicat ja en valencià els títols Istambul (2007), Em dic vermell (2007), El castell blanc (2007) i Altres colors (2008) d’aquest reconegut autor i té previst de publicar també la resta de les seues obres (excepte El llibre negre, que ja va editar Edicions 62 l’any 1998, i La nova vida, que publicà La Magrana  l’any 2003).

 



Comments are closed.